ESCOLA BRESSOL SANT NICOLAU: El govern anterior va signar un conveni per a adquirir aquesta escola bressol privada per 3’1 milions d’euros, els quals es pagarien amb terrenys municipals. Aquest conveni no es pot complir perquè contradiu la normativa. El govern nou es troba amb una escola bressol privada (mai ha estat pública), amb 102 nens, donada de baixa com a centre docent i amb expectatives de tancar la seva activitat. SOLUCIÓ: Des d’un bon començament vam començar a negociar amb el propietari per poder complir el conveni d’adquisició sense contradir la legalitat i pagant un preu raonable. Finalment s’està negociant la compra per menys de la meitat del preu inicial i l’Ajuntament adquiriria l’escola bressol, les instal·lacions de cuina, els menjadors i els terrenys annexos.
ZONA ESPORTIVA AMB 50 ANYS DE GESTIÓ PRIVADA INCLOSA: El govern anterior ens va deixar en “herència” una concessió signada per la gestió de tota la nova zona esportiva per 50 anys. Això significava que tots els nois i noies de Llavaneres que volguessin jugar al camp de futbol i al pavelló municipals i defensar els colors del poble, haurien de ser socis i pagar una quota de 48 euros mensuals a una empresa privada. Això implica també que els clubs de futbol i bàsquet haurien de negociar amb una societat anònima l’horari d’entrenaments, partits i competicions. Aquesta empresa privada podria decidir el futur de l’esport de Llavaneres durant 50 anys, tot i que el poble ha pagat íntegrament la construcció de tota la zona esportiva, mentre que la concessió per 50 anys ha sigut gratuïta. SOLUCIÓ: El govern nou ha renegociat el contracte signat i ha aconseguit rebaixar la concessió a 35 anys i treure del seu àmbit els camps de futbol i el pavelló esportiu. Gràcies a això podem respirar tranquils.
25 HABITATGES SOCIALS AL CARRER SANT ANTONI: El govern anterior va realitzar un sorteig dos mesos abans de les eleccions municipals per adjudicar pisos de protecció oficial, vint-i-cinc dels quals al carrer Sant Antoni. Aquest govern sabia que la Generalitat havia denegat el conveni i no es podien construir. Costa de creure, però la realitat és aquesta. SOLUCIÓ: el govern nou va haver de renegociar amb els promotors i signar un altre conveni per poder desencallar el problema i solucionar les inquietuds legítimes de les persones a qui s’havien adjudicat els pisos. El nou conveni urbanístic (molt més favorable per a l’Ajuntament) ha estat aprovat el 30 d’abril de 2008, i ara ja podem començar la construcció dels desitjats habitatges socials.
