Tots sabem que l’acord a que van arribar els partits sobiranistes, alguns d’ells pressionats per la societat civil, va ser sobre la voluntat de la consulta, la data i la pregunta. Tots els partits sabien ( i la ciutadania també) que la cosa no seria fàcil ja que el govern central havia anunciat que presentaria un recurs davant del TC. Des de llavors, la voluntat principal dels partits era la de mantenir l’acord i, mentrestant, anar veient com poder fer la consulta malgrat la suspensió del TC.
En principi, semblava que una desobediència, encara que fos encoberta, podia ser un bon camí, encara que ple d’obstacles. Però la persistència i la duresa de la reacció del govern central, feia cada vegada més complicada la celebració de la consulta via desobediència. I aquí hem d’anomenar tres factors que han estat clau per aconsellar un canvi, no en l’acord, si no en com es portava a terme la consulta sense que pogués ser tombada una altra vegada pel govern central.
1. Al estar suspesa la consulta, el govern català no hi pot destinar diners. Això vol dir que ni la generalitat ni cap institució pública pot contractar cap empresa que, per exemple, imprimeixi les paperetes, ni faci campanya ni res de res. El govern central, a través de la delegada del govern a Catalunya, ha amenaçat a secretaris i interventors (tots funcionaris de l’estat) a ser expedientats, sancionats i inhabilitats si dediquen, encara que sigui voluntàriament, un sol minut a res que faci olor de consulta. Recordem que en els pobles, el secretari de l’ajuntament és el coordinador electoral i compta amb l’ajut de diversos funcionaris.
2. No es pot fer servir cap cens ni llistat d’electors, ja que el govern central te l’ull a sobre de qualsevol empresa que acceptés l’encàrrec de gestionar cap llista o fer cap tramesa electoral, amb l’amenaça d’aplicar la llei de protecció de dades.
3. El dissabte dia 4 d’octubre, més de 900 alcaldes de tot Catalunya va anar a entregar manifestos d’adhesió a la consulta. Llavaneres també hi va ser. Dons d’aquells més de 900 ajuntaments, només 300 han contestat la primera circular que va sol•licitar la generalitat, demanant el nom del coordinador electoral. Els altres 600 encara no han contestat. I dels 300 que han contestat, la meitat ho van fer amb un afegitó que deia que la disponibilitat del coordinador depenia de si el TC aixecava la suspensió. I d’aquests ajuntaments que van posar-hi l’afegitó, hi havia també ajuntaments d’ERC i de la CUP.
Davant d’aquest escenari, es feia necessari un gir en el mètode a utilitzar per a la consulta, ja que tots els passos serien torpedinats pel govern central, sobretot amb les amenaces que darrerament està duent a terme. De tot l’exposat, els partits de l’acord, han estat puntualment informats dia rere dia.
Per tot això, el govern de la generalitat ha optat per una via de sigui irrecorrible. D’acord amb els seus assessors, la via és la següent:
1. Es farà la consulta el 9 de novembre, tal com estableix l’acord entre els partits sobiranistes. Però no se l’anomenarà “consulta” si no “participació ciutadana”.
2. No hi haurà llistes. El ciutadà s’haurà d’enregistrar al moment de votar, tal com ho han fet a Escòcia.
3. Els col•legis electorals seran els instituts perquè son edificis de la Generalitat i així s’aprofitarà la xarxa telemàtica. Als instituts hi haurà diverses meses, ordenades per cognoms.
4. No és segur que hi puguin haver paperetes. Per tant, el ciutadà l’hauria de portar impresa de casa seva. L’imprès es pot trobar a la web www.participa2014.cat
Algunes d’aquestes precaucions semblen ridícules als ulls de qualsevol ciutadà que entengui el que vol dir la paraula democràcia. Però lamentablement, a l’Estat espanyol al qual encara pertanyem, la democràcia ha estat segrestada per govern central del Partit Popular. No fa gaires dies, Alícia Sánchez Camacho va dir: “La no celebració de la consulta és una victòria de la democràcia” Veure per creure, vaja.
Esperem i desitgem que el ciutadà comprengui les dificultats, i que això no faci minvar l’interès que fins ara ha posat a tot el procés. Podem veure que cada vegada hi ha més gent que recolza aquest canvi i fins i tot molts experts i juristes el qualifiquen d’intel•ligent.
CDC fa una crida a la participació. Si a la V de l’11 de setembre vam ser 1.800.000, a votar hem de ser 2.000.000 com a mínim.
Comptem amb vosaltres!